Conclusions Prioritat 2: Cohesió social

Govern obert | Conclusions Prioritat 2 - 21/11/2012

Anàlisi de context: conclusions 2012

 

1. Una necessitat creixent en el futur Població amb necessitat de suport per la seva autonomia i la situació de dependència.
  • Existeix una cobertura actual de les necessitats amb un elevat grau de satisfacció i una percepció que les ajudes milloren la qualitat de vida dels usuaris.
  • Les projeccions de futur dibuixen un escenari amb més persones amb dificultats.
 
 
2.  “Cada vegada hi ha més demandes, més bàsiques i amb la necessitat i obligació creixent d’afrontar-les, (més demanda, més bàsica, més resposta)”Resposta a les necessitats socioeconòmiques
  • Capacitat municipal limitada, en les demandes d’habitatge, (1.358 sol·licitants i 69 contractes efectuats).
  • Dificultats en l’adjudicació dels pisos d’habitatge protegit, pel preu final i l’accés al crèdit.
  • Tramitació al 2011 de 1.295 ajuts econòmics amb 3.295 persones beneficiaries.
  • Una estimació apunta que hi ha 909 unitats familiars sense ingressos.
  • El volum de despesa majoritari, per tipologia d'ajuts, és en manutenció, que no ha parat de créixer des del 2008.
  • Les modificacions en la Renda Mínima d'Inserció han deixat moltes famílies en situació de màxima vulnerabilitat.
 
3.  “L'impacte de la crisi econòmica ha estat especialment significatiu sobre la població immigrada tant en termes de mobilitat i expectatives laborals associades com en termes d'agreujament de les condicions de vida" Factors/relacions de convivència
 
  • La tendència al creixement de la població immigrada s'ha capgirat: estancament pel que fa les altes al padró d’estrangers provinents de l’estranger i decreixement en les altes de padró d’estrangers provinents d’altres municipis.
  • Les condicions de vida de la població immigrada han empitjorat: major tendència de creixement de l'atur, major propensió/risc a viure sota el llindar de la pobresa i situació actual de privació material força més elevada que la resta de la població.   

 

4. “Els fonaments trontollen: La majoria acrediten i s’ha reduït el fracàs, però, amb això no tenim assegurat un millor escenari de futur, s’ha de garantir la continuïtat dels estudis en totes les fases educatives perquè la inserció laboral sigui més viableNivells formatius i fracàs escolar

 

  • Exercici 2010/2011, mitjana d’estudiants que acrediten 4t d’ESO d’un 80,19% respecte als que s’han avaluat i d’un 74,72% dels que es van matricular.
  • S’ha reduït el fracàs escolar fins al 25,3% actual.
  • Els estudiants amb major formació (Cicles formatius, Batxillerat), tenen més probabilitats d’estar en actiu, menys taxa d’atur i troben feina amb més facilitat.
 
5. “La situació és encara pitjor si formes part d’un col·lectiu amb dificultats, que ja pateix una inèrcia negativa en els últims anys i una tendència no gaire positiva davant un escenari de retallades” Inserció laboral de col·lectius amb dificultats
 
  • Les ofertes i derivacions, per a persones amb discapacitat, del Servei d’inserció sociolaboral s’han incrementat, però no s’han traduït en insercions efectives.
  • Els majors de 45 anys, sembla que es veuen beneficiats per alguns itineraris i programes específics d’inserció.

 

6. “Punt de no retorn” Població aturada i prestacions
 
  • Tendència a la cronificació cap a aturats de més llarga durada i a una pèrdua de prestacions d’atur en el futur. El perfil d’aquesta població correspon a l’atur més estructural, identificable amb els sectors econòmics fluctuants (Comerç al detall, activitats especialitzades de la construcció i les relacionades amb l’ocupació; Amb més de 45 anys; Dones; Sense formació o amb formació bàsica).
 
7. “Obert 24 hores: S’ha millorat però encara hi ha recorregut, no s’ha de baixar la guàrdia” Qualitat de l’espai públic (manteniment, accessibilitat)
 
  • Un nou pla de mobilitat urbana, en procés d’elaboració, ha de millorar la situació actual.
  • Els principals actors implicats, coincideixen que s’ha avançat molt en les condicions d’accessibilitat del nostre municipi.
  • Encara hi ha punts d’inaccessibilitat en algunes cruïlles, sobre tot al barri centre.
  • Els principals reptes, són la no existència dels rebaixos per a la gent que va en cadira de rodes i de les guies pels invidents.
 
8.   “Mantenir el pols i el compromís és fonamental per no perdre tot el que s’ha avançat durant els darrers anys, per no deixar d’actuar en àmbits que s’han vist beneficiats i d’incidir laboralment en positiu en sectors amb especials dificultats” Responsabilitat social corporativa i clausulat social
 
  • 14 empreses van signar el pacte per a la inclussió de Sant Boi, 4 encara s’han compromès més, amb convenis de patrocini amb l’Ajuntament.
  • 6 empreses al 2010 i 13 al 2011 de les que van formalitzar un conveni de mecenatge, van manifestar en algun moment el seu compromís de foment dels valors associats amb la responsabilitat corporativa.
  • Moderació el el nombre d’accions de responsabilitat social corporativa i clausulat social en els contractes d’obres, serveis i subministraments amb l’Ajuntament.
 
9. “Tot i créixer els actes d’incivisme, la percepció ciutadana no els viu com a inseguretat” Seguretat ciutadana, civisme i convivència
 
  • Elevada percepció del nostre municipi com a ciutat segura, en dos anys (2010-2012), s’ha avançat en l’índex de percepció de seguretat, passant d’un 81,41% a un 87,5%.
  • Increment en els delictes i descens en el número de faltes comeses (2010-2011).
  • Al circuit T’escoltem, la convivència i el civisme destaca i es consolida com el segon tema que genera major número d’incidències.
  • Les denuncies per motius de civisme s’han incrementat en un 17,85%.
 
10. “Hi ha recorregut i bona base per ser instrument d’inclusió social, ja que existeix un potencial evident de practicants esportius i un augment del consum cultural” L’esport i la cultura com a elements d’inclusió social
 
  • Al 2011, un 65,8% de la població practicava alguna activitat física o esportiva, sobre tot els més joves i els més grans.
  • Des del 2009 el nombre d’abonats als equipaments ha anat minvant, sobre tot a l’any 2012.
  • Disposem d'equipaments culturals àmpliament coneguts, i d'altres que caldria potenciar-ne el seu coneixement.
  • El consum de cinema, teatre i concerts s'ha incrementat, mentre que es manté el nivell d’assistència a museus i exposicions.

 

imprimir Imprimir