El paper de la planificació a mitjà – llarg termini en aquest moment l’ha assumit les administracions central i autonòmica en relació a qüestions estructurals i complexes, com són les infraestructures de transport, energies o habitatge, les de gestió sostenible dels recursos energètics i la reducció de l’impacte sobre l’entorn natural o les polítiques socials de gènere i conciliació familiar. Una part de les polítiques locals en procés de redisseny van en consonància amb aquests àmbits (habitatge, mobilitat, igualtat de gènere).

A nivell local, s’ha reduït el pes dels plans sectorials com a instruments de guia i ordenació de l’actuació pública.

La planificació a mitjà - llarg termini recau fonamentalment sobre l’administració central i autonòmica, en relació a qüestions estructurals i complexes, com són les infraestructures de transport, energies o habitatge, les de gestió sostenible dels recursos energètics i la reducció de l’impacte sobre l’entorn natural o les polítiques socials de gènere i conciliació familiar. De fet, una part de les polítiques locals en procés de redisseny van en consonància amb aquests àmbits (habitatge, mobilitat, igualtat de gènere).

El 2011, els ingressos per taxa d’ús dels casals de barri comportaren uns ingressos de 14.465,5 €, aproximadament un 0,7% del cost de manteniment d’aquests equipaments (2.000.000 d’euros aprox.).

Les diferències primordials des del 2009 es produeixen per la retallada important en els ingressos per venda de patrimoni i per les previsions d’ingressos de les zones blaves.