Inici | Contacte | Ajuda | A A A | RSS RSS 2.0

1.8.1 En quina mesura les diferències en la política fiscal de l’entorn ha condicionat les preferències de les empreses a l’hora d’instal·lar-se en un o altre municipi?

1.8.1 En quina mesura les diferències en la política fiscal de l’entorn ha condicionat les preferències de les empreses a l’hora d’instal·lar-se en un o altre municipi?
Autor Govern obert | Altres factors de localització - 27/12/2012

La política fiscal actual pel que fa a la instal·lació d’empreses té un marc jurídic general per a tots els municipis de Catalunya, per tant d’entrada, no hi ha diferències en la política fiscal. Encara que els municipis de l’entorn van acordar quantificar la taxa en funció de les despeses administratives que comporti la concessió de la llicència per determinar-ne la taxa, en realitat aquest criteri únic només l’ha seguit Sant Boi, i la resta de municipis n’hi apliquen més.

 

Per saber què està cobrant cada municipi, hem comparat les ordenances fiscals de Sant Boi, Gavà, Viladecans, Cornellà i El Prat: cadascú ha aplicat una taxa molt diferent. Podem afirmar que Sant Boi aplica la taxa més baixa en tots els supòsits més habituals.
 
Per comparar, hem triat una activitat innòcua de 100 m2 a la zona industrial (concretament la zona comercial), i després amb els tres possibles impactes ambientals sobre una instal·lació de 1.000m2 (que només en el cas de Sant Boi la superfície no fa variar la taxa en cap supòsit), i que en el cas de règim de comunicació exclusivament, al Prat tampoc no afecta per tenir menys de 200m2; en la resta de possibilitats, tots els municipis graven la superfície com a part variable de la taxa.
També destaquem que Sant Boi i Cornellà no fan cap excepció segons tipus d’activitat en l’aplicació de la taxa. Però no és així en el cas de Gavà, Viladecans i El Prat, que apliquen quotes especials molt més altes a un ventall de casos concrets: entitats bancàries, benzineres, bars, restaurants, sales de ball, antenes de telefonia mòbil, activitats recreatives i de joc, supermercats i serveis immobiliaris.
 
Fins aquí la situació de l’entorn pel que fa a la política fiscal general, que suposadament és igual per a tots els municipis, però cadascú aplica taxes força diferents.
 
Ara bé, tenim el cas de Gavà: durant el mes d’agost l’Ajuntament va anunciar a la premsa la iniciativa de fomentar la creació d’empreses des de zero o que es traslladin al municipi amb la mesura de reduir els impostos municipals si es contracten persones aturades de la ciutat, amb bonificació directa del 50 % de la taxa d’obertura, que pot arribar al 80% si contracten fins a 5 persones aturades i arribar al 100% si se’n contracten 6 o més. També anunciaren un pla de màrqueting per definir el posicionament estratègic de la ciutat per atraure empreses i un projecte de comercialització de locals i naus desocupats. En la premsa de dies posteriors, l’Associació Empresarial de l’Hospitalet i el Baix Llobregat, mostrà la seva satisfacció per la iniciativa de Gavà i reclamà que també ho fessin la resta de municipis de la comarca i que alhora es fes extensiu a les empreses ja existents i especialment a aquelles que contractessin veïns a l’atur.
 
Hem comprovat al web de l’Ajuntament de Gavà, que ja a la home s’anuncien aquests incentius fiscals per afavorir la creació d’empreses, i que també s’apliquen en el cas de llicències d’obres per adequar els establiments, a més de la campanya “Vingavà!” de màrqueting esmentat. Encara que el que es va anunciar a la premsa, un cop desenvolupat, no és del tot exacte i que el desplegament té variacions, però no importants.
 
Això explicat és recent, tot just d’aplicació aquest setembre, i no és possible saber si aquestes diferències condicionaran les preferències de les empreses, però és lògic arribar a la conclusió que segons quins tipus d’activitat, és a dir, quan la taxa d’obertura és alta, sí que les condicions poden ser molt més favorables, i també en el cas d’haver de fer obres per realitzar l’activitat. A més, també es fomenta la creació de llocs de treball de veïns a l’atur. Però cal recordar que Gavà té taxes molt més altes que Sant Boi.
 
Les activitats sotmeses a l’annex II són només el 10% de la tipologia de la zona industrial, i les de l’annex III i de règim de comunicació representen el 90%. Si comparem Sant Boi amb Gavà, Sant Boi és de bon tros menys car que Gavà, encara que allà apliquin reduccions, i tenint en compte que on més s’assemblen és precisament en el cas de les de l’annex II, que només representa el 10% el volum de llicències.
 
Les recomanacions de l’associació a priori no tindrien present les diferents taxes que s’apliquen a cada municipi.
Caldria estudiar la possibilitat de seguir les recomanacions de l’associació empresarial i la via encetada per Gavà: si aquesta diferència de taxa fomenta la creació de llocs de treball, pot incidir al mateix temps com a factor de localització.
 
Podem concloure que tenint la taxa de llicència d’obertura més baixa de l’entorn immediat, la nostra política fiscal és la menys gravosa de l’entorn, i si Sant Boi pren iniciatives com les de Gavà, encara podria ser més atractiu des d’aquest punt de vista.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Fitxes metodològiques (INDICADORS):

Quotes tributàries per a les llicències d’activitat: ordenances fiscals vigents dels ajuntaments de Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat, Cornellà, Gavà i Viladecans

 

 

 


Enllaç permanent:


 

Afegir comentari

Fitxa d'usuariIniciar sessió | Registrar-se