Inici | Contacte | Ajuda | A A A | RSS RSS 2.0

Conclusions Prioritat 1: Recuperació de l'activitat econòmica, el comerç i l'ocupació

Conclusions Prioritat 1: Recuperació de l'activitat econòmica, el comerç i l'ocupació
Autor Govern obert | Conclusions Prioritat 1 - 20/11/2012

Anàlisi de context: conclusions 2012

 

1. La generació d’ocupació passa a grans trets per sectors poc estables i amb incògnites associades, destacant l’emergència d’activitats específiques (Caracterització del sector empresarial i la població ocupada).

 

  • El pes del sector serveis com a principal ocupador de la població santboiana és cada cop més gran (sobretot entre la població femenina: més del 80% hi treballa) per la pèrdua més acusada del nombre de treballadors a la indústria i especialment a la construcció (un 27% menys els darrers 3 anys).
  • Les activitats sanitàries, les relacionades amb l’ocupació (empreses de treball temporal) i el comerç al detall concentren més de la meitat de la contractació del 2012. Des del 2009, són les activitats administratives d’oficina, les activitats sanitàries, el comerç al detall i la fabricació de productes farmacèutics les qui han vist créixer en major mesura el nº de treballadors/es.
  • Els sectors més exportadors i sectors d’alt i mig - alt component tecnològic amb presència a la ciutat no sempre tenen correspondència amb la creació de llocs de treball: les activitats de fabricació de vehicles a motor (components per a la indústria), de productes farmacèutics o de productes informàtics i electrònics sí que ho complirien, no així la indústria química o de fabricació de maquinària.
  • Entre les empreses amb un component d’alta tecnologia, destaquen les activitats de productes farmacèutics i de productes informàtics i electrònics amb un creixement progressiu del nº de treballadors: un 27% més en conjunt des de finals del 2009 fins a principis del 2012.
 
2. El perfil predominant de població aturada trobarà més dificultats de ser absorbit tant pel comportament de les activitats econòmiques d’origen (comerç i construcció) com per aquelles activitats que podien servir d'amortidor (com l’administració) (Perfil professional de la població aturada) .

 

  • El comerç al detall i les activitats especialitzades de construcció són les dues activitats amb més aturats acumulats i més nous aturats registrats el darrer any: dependents/es, treballadors/es de magatzem, comercials i treballadors/es en la construcció són els principals subgrups de persones aturades recentment.
  • Destaquen l’administració pública i les activitats d’emmagatzematge i transport com a activitats econòmiques creixents en el nombre de persones aturades recentment, activitats amb un pes específic al municipi.
  • El principal perfil de persona a l’atur correspondria amb una persona amb estudis mínims obligatoris o amb formació professional bàsica que exercia en ocupacions no qualificades en la indústria, la construcció, el transport i l’emmagatzematge i serveis de neteja, i en ocupacions de baixa qualificació de la restauració, el comerç i la construcció.
 
3. La nova activitat econòmica oscil·la entre les iniciatives “familiars” de baix valor afegir, el creixement d’activitats amb potencial econòmic i la reconversió i supervivència d’activitats tradicionalment amb pes específic (Generació d’activitat econòmica).

 

  • Les activitats vinculades al comerç al detall concentren el 42% de noves llicències d’activitat atorgades des de l’agost del 2010, seguides per les de restauració (serveis de menjar i begudes) i altres serveis personals (perruqueries), amb un 25% de llicències entre les dues. El balanç final del nº d’empreses és més positiu en el comerç al detall, les activitats administratives d’oficina, els serveis de menjar i begudes i la venda de vehicles.
  • Respecte els polígons, cal destacar l’auge d’empreses d’activitats immobiliàries i de lloguer i de serveis a les empreses (ex. lloguer de maquinària i vehicles, informàtica, activitats jurídiques, serveis tècnics, publicitat, consultories, etc.), potencials demandants d’espais més petits que els disponibles.
  • La construcció oscil·la entre la destrucció de llocs de treball (ex. un 20% d’empreses tancades, un 27% menys de treballadors/es o un 29% de les empreses donades de baixa als polígons pertanyents a la indústria de la fusta (serrat i raspallat de la fusta, fabricació de xapes i taules contraxapats, d'estructures de fusta i peces de fusteria, d'envasos i embalatges de fusta, d'altres productes de fusta i de productes de suro)) i el desenvolupament de noves iniciatives (un 10% de les noves empreses dels polígons).

 

4. La mobilitat d’entrada i sortida del mercat laboral es concentra en bona mesura en les mateixes activitats econòmiques i grups professionals (Perfil de la demanda i l’oferta laborals i nivell de cobertura)

 

  • La temporalitat és predominant en les noves contractacions.
  • Les ofertes laborals d’empreses de la ciutat gestionades per serveis municipals encaixen amb els subgrups professionals amb un major increment de persones aturades recentment: comercials i representants, dependents del comerç i personal de neteja.
  • El 86% de les ofertes laborals gestionades per serveis municipals provenen de CORESSA i l’Ajuntament. Els serveis municipals gestionen aprox. un 10% del total d’ofertes que es generen al municipi: caldrà veure la posició d’aquests serveis un cop sigui efectiva el rol de les empreses de treball temporal com a agències de col·locació.
5. El volum i qualitat de la inserció sociolaboral estan molt condicionades pel nivell d’estudis assolit, tenint a més el repte que l’adequació de l’oferta formativa més vinculada al món del treball amb les demandes de les empreses és baixa (Formació i mercat laboral).

 

  • A Sant Boi trobem 3 de les 20 titulacions de formació professional amb més sortides laborals a Catalunya el 2011.
  • El 14% de les ofertes laborals d’empreses de la ciutat gestionades per serveis municipals el 2011 tenien relació directa amb els perfils professionals de l’oferta de formació ocupacional.
  • La família de Serveis Socioculturals i a la Comunitat, que concentra el 20% de l’alumnat de formació professional de Sant Boi, tenia una inserció del 50% a Barcelona.
  • El nivell d’inserció laboral i la qualitat d’aquesta inserció, i les perspectives de formació i per tant de promoció laboral futures, són proporcionals al nivell d’estudis assolit.
  • Els requisits d’accés i per tant la tipologia de formació ocupacional oferta fins ara no s’adiu al volum de persones aturades amb baix nivell formatiu.
 
6. El sòl disponible, el preu del sòl industrial i els recursos tant patrimonials com els relacionats amb la gestió del domini públic són actius que poden ser dinamitzats sota una perspectiva estratègica en la reactivació econòmica del municipi (Territori i patrimoni com a generadors de riquesa)

 

  • Al municipi hi ha sòl disponible, però limitat i amb característiques molt diferents.
  • Tot i ser la gestió de la via pública, en primer lloc, un àmbit important en la dinamització de l'activitat econòmica de tercers i, en segon lloc, un àmbit important en la generació d'ingressos municipals en comparació a d'altres elements del patrimoni municipal, una majoria de conceptes associats a la cessió d'espai públic o la regulació de l'activitat a la via pública veuran reduïts els ingressos que generen durant el 2012.
 
7. Connexió suficient en termes de mobilitat i insuficient en termes de connectivitat (Desenvolupament d’infraestructures de xarxa, telefonia, de transport i de comunicació)

 

  • La cobertura de mòbil als polígons industrials és de com a mínim el 80% i la cobertura de banda ampla, de com a mínim un 90%, tot i que no s'ens informa sobre la qualitat/velocitat de connexió.
  • El vehicle particular segueix sent el mitjà més utilitzat per als desplaçaments fora del municipi per raons de feina o estudi (66% de la població que s’hi desplaça).
  • Les necessitats de connexió en transport públic amb d’altres municipis estan en bona mesura cobertes.
 
8. Més incentius presents que potencials per a l’atracció d’activitat econòmica (Altres factors de localització)

 

  • L’obertura d’una empresa resulta força més econòmica a Sant Boi que als municipis de l’entorn.
  • La seguretat ciutadana no seria un factor de localització atesa l’escassa incidència del nombre de delictes, però sí en major mesura ho seria l’estat de deteriorament d’algunes àrees dels polígons.
 
9. Un comerç amb peus de fang en termes d’estabilitat i ocupació, amb noves oportunitats (Teixit comercial i mercats municipals).

 

  • L’activitat comercial és molt fluctuant, és l’activitat que concentra més persones aturades, mentre que a la vegada ha estat la tercera activitat més generadora d’ocupació.
  • De les 235 noves activitats d’alta en el període observat el 42,5% són de comerç al detall, excepte vehicles a motor, pràcticament el 15% de serveis de menjar i begudes i més d’un 9% a altres serveis personals (perruqueria i tractament de bellesa).
  • Un element que pot modificar l’actual mapa comercial i per tant tenir més opcions d’oferta comercial, és l’autorització de la Generalitat d’estendre la venda al detall a la zona industrial, fins ara restringida, incidint parcialment en la C-245 entre les rotondes de la Parellada i Plaça del Llobregat.
  • Està prevista una important actuació de millora del Mercat de La Muntanyeta, sempre que s’arribi a un acord amb els paradistes, amb la idea de rendibilitzar els espais disponibles i diversificar els usos, incorporant serveis de tipus administratiu ja sigui d’àmbit local o supramunicipal i que implicarà una potent millora en la visualització de l'equipament.
  • L’entrada d’un nou centre comercial, concretament un Mercadona pot tenir un impacte negatiu sobre establiments amb format de supermercat (Caprabo), i pot afectar al Mercat de Torrelavila (DIA), no així al Lidl que té un segment propi. Es preveu que no afecti en negatiu al petit comerç.

 


Enllaç permanent:


 

Afegir comentari

Fitxa d'usuariIniciar sessió | Registrar-se