Inici | Contacte | Ajuda | A A A | RSS RSS 2.0

Conclusions Prioritat 3: Qualitat democràtica

Conclusions Prioritat 3: Qualitat democràtica Govern obert | Conclusions Prioritat 3: Qualitat democràtica - 22/11/2012

Anàlisi de context: conclusions Prioritat 3 2012

1.       “Més informació no genera més credibilitat”Comunicació municipal

 
  • S'està treballant per definir i aprovar un Pla de Comunicació que permeni  establir el full de ruta en matèria comunicativa, una vegada acabat el procés de racionalització actual.
  • Un 62,3% de persones té prou informació, el 36% considerà no estar prou informat.
  • El 86,4% utilitza el Viure Sant Boi com a canal receptor d’informació i comunicació.
  • Aparent pèrdua de credibilitat dels mitjans de comunicació, hem passat d’un 42% (2009) a un 50% (2010) que opinen en contra de “l’Ajuntament en mereix molta credibilitat”.
 
2.       Compromís: Espais de relació que sembla que no han provocat xarxa a nivell empresa, si de comerços.” Relacions entre els agents econòmics i socials i l’Administració
 
  • La majoria d'espais observats mostren relacions periòdiques, ja que en gran mesura ens hem fonamentat en espais que tenen aquest caràcter. 
  • El número de repeticions (assistència) a les diferents edicions dels dos formats de fòrum és relativament baix.
  • Reducció del número de relacions i aportacions derivades dels patrocinis amb el sector empresarial, disminuint per tant el compromís dels últims anys, condicionades pel context econòmic vigent en el que prima la pròpia subsistència.
  • El sector de treball més beneficiat via patrocinis és la Fira de la Puríssima.
 
3.       “Un camí amb llums i ombres”Transparència de l’acció municipal
 
  • Aparent reducció de la credibilitat dels mitjans de comunicació comparativa anys (2009-2010) amb una caigua de 8 punts pel que fa a l'opinió manifestada per part de la ciutadania.
  • Els indicadors ITA 2012 aprofundeixen en mesurar el previst al projecte de Llei Estatal.
  • Propera entrada en vigor Llei de Transparència a l’administració pública de caràcter estatal.
  • Aprovació definitiva del codi ètic (octubre 2012) després d’un llarg període en situació d’aprovació inicial.
 
4.       “La planificació, ajuda o no a la presa de decisions?. Es pot arribar a guanyar en la integració del pressupost anyal i la planificació estratègica, de moment s’ha focalitzat a curt termini amb el pressupost i els Plans d’actuació anuals.”Planificació i optimització dels recursos
 
  • L’actual mapa de plans ve clarament establert per la planificació de caràcter estatal i autonòmica. En qüestions més estructurals, accions o mesures per fer front a la crisi, a la immediatesa d’actuació, s’actua més per la via normativa.
  • A nivell municipal la planificació ha reduït el seu pes, no existint un criteri clar per definir quina política ha d’anar acompanyada d’una planificació o no.
  • El pressupost municipal com a instrument de planificació local, de distribució i optimització de recursos en un context tant globalitzat com l’actual.
  • Els Casals de Barri són els únics equipaments socioculturals que han generat algun ingrés des del 2010 en concepte de cessió d’espai, tot i que suposen escassament un 1% del cost de manteniment i que la saturació en l’ús dels seus espais és habitual.
  • El context socioeconòmic està condicionant a la baixa els ingressos per cessió d'altres espais públics, bé per a la realització de cerimònies d'unions civils o bé per a l'explotació de l'activitat d'un equipament (poliesportiu i mercats) o d'un servei dins d'aquest (bar), tant des del vessant de la demanda directa (ex. cerimònies) com indirecta (nombre d'usuaris dels equipaments i dels serveis dins d'aquests).
 
5.       “Aprovat en teòrica, suspès en la pràctica”Avaluació de les polítiques públiques.
 
  • Tot i que som referents en el camp de l’avaluació, no existeix una cultura d’avaluació en els diferents plans d’acció aprovats, ni en els diferents serveis prestats a la ciutadania.
  • La majoria d’experiències responen més a l’existència d’una voluntat, d’un servei que endegui aquests processos, o d’una subvenció.
  • Entre la passada i l’actual legislatura, 23 plans no han estat avaluats i 15 sí que han dut a terme algun procés o altre d’avaluació.
  • Hi ha hagut fins ara i a grans trets, dues tendències en la metodologia d’avaluació emprada, la realització d’informes tècnics de caràcter intern al final de l’execució dels plans i l’ús d’un enfocament pluralista amb diversitat de tècniques i públics destinataris.

 

6.   Impacte de la normativa externa en la gestió municipal
 
  • Atès l'ampli mapa normatiu que incideix a nivell municipal cal un estudi espedífic d'àmbit jurídic.
  • No obstant, entre d'altres, la modificació de la Llei 7/1985 Reguladora de Bases de Règim Local que pot reformular la representació dels càrrecs públics i la contractació de personal, el RDL 20/2012 que incorpora mesures restrictives de la capactitat local i la Llei d'Estabilitat Pressupostaria incidint a nivell de les finances municipals, són una clara mostra de l'impacte.  
 
7.  “La corresponsabilitat es potencia via convenis, la majoria d’ells vinculats amb el Pla de Ciutat 2015, s’han convertit en un instrument a desenvolupar. Pel que fa a la cogestió encara té recorregut”Teixit associatiu + corresponsabilitat
 
  • Cultura; Infància, adolescència i família; Esports són els 3 àmbits que concentren més projectes en els convenis signats amb entitats durant el 2012.
  • Esports; Infància, adolescència i família; Universitats són els àmbits on es destinen més recursos.
  • 22 projectes dels 59 que integren els 33 convenis contemplen parcial o totalment objectius no vinculats amb el Pla de Ciutat 2015.
  • Experiències de cogestió en estat embrionari (àmbit de les Festes de barri, en algun districte del municipi i en la programació d’alguns dels equipaments)
  • La dualitat d’acció, via convenis i subvencions de lliure concurrència, pot tenir una doble interpretació, generant dinàmiques positives, compromís, fidelitat, o repercutir en una manca de transparència i claredat en el procés.
  • La despesa via convenis triplica a la tipologia de subvencions.
 
8. “Aprovat en atenció ciutadana, progressa adequadament en capacitat resolutiva de l’Ajuntament” Atenció ciutadana i capacitat resolutiva de l’Ajuntament
 
  • 11 canals d’entrada observats (CLAUS, OMIC, OMAP, El Punt, OME, OAC, ORGT, Circuit T’Escoltem, Síndic Municipal, CORESSA, Serveis Socials).
  • S’ha avançat de forma moderada en el número de tràmits que es poden fer de forma electrònica.
  • Elevada correspondència entre les principals demandes ciutadanes copsades en aquest espais o canals d’entrada i les línies estratègiques establertes en el Pla de Ciutat 2015, en relació a: Una major activitat econòmica per generar ocupació; Millorar l’oferta i gestió educativa/formativa; Millorar la qualitat i seguretat de/en la ciutat; Atendre situacions de vulnerabilitat i dependència.

 


Enllaç permanent:


 

Afegir comentari

Fitxa d'usuariIniciar sessió | Registrar-se