Inici | Contacte | Ajuda | A A A | RSS RSS 2.0

3.7.2 Quines són les estratègies per fer efectiva la coresponsabilitat?

3.7.2 Quines són les estratègies per fer efectiva la coresponsabilitat? Govern obert | Teixit associatiu i coresponsabilitat - 19/12/2012

3 són les estratègies que hem pres en consideració per avançar en la coresponsabilitat amb el teixit associatiu: - l'establiment de convenis; - la participació en el disseny del Pla de Ciutat; - la cogestió de serveis i programes.

1. L'establiment de convenis.

Les partides pressupostàries destinades a les línies de convenis i subvencions, en general, presenten una tendència a la baixa, tot i que no s’aprecien caigudes interanuals molt significatives en cap d’elles. L’any 2010 l’hem utilitzat com any base.

La despesa via convenis és més de 3 vegades superior a la destinada a les subvencions de lliure concurrència. Per tant, pot concebre’s com una de les principals estratègies per fer efectiva la coresponsabilitat.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Atenent a les partides pressupostàries, l’àmbit d’esports és el qui gestiona més recursos, seguit del d’infància i adolescència i el d’universitats.
 
 
 
A més a més dels recursos econòmics, l’Ajuntament aporta als convenis d’altres recursos en espècie, entre els quals sobresurt l’ús dels espais dels equipaments públics (en 24 dels 33 convenis hi ha una clàusula que contempla aquest ús), l’accés als mitjans de comunicació i punts d’informació locals (en 18 dels 33 convenis) i el servei d’offset (en 15 dels 33 convenis).
 
En el marc dels convenis, l’ús de clàusules complementàries o contrapartides més enllà dels projectes finançats, és el principal mecanisme per ampliar l’abast de la coresponsabilitat de les entitats en el desplegament de l’acció pública local.
 
En els 33 convenis, s’inclouen 41 compromisos de les entitats a participar a diferents òrgans, espais i xarxes i 17 compromisos de col·laboració en el disseny i sobretot en l’execució de diferents programes municipals. Cal tenir en compte la disparitat de situacions en les clàusules exigides a les entitats: convenis amb pràcticament cap compromís afegit, i convenis amb 10 o més compromisos complementaris assumits per les entitats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2. La participació en el disseny del Pla de Ciutat.

Si bé es tracta de processos de consulta i per tant no es pot associar cap nivell de responsabilitat directa en el producte final del Pla de Ciutat, sí que les diferents fórmules per a fer efectiva tant la formulació de propostes ciutadanes com la seva anàlisi i adopció final enforteixen indirectament el sentit de coresponsabilitat en les relacions entre l'Ajuntament i el teixit associatiu.

La participació ciutadana al Pla de Ciutat va més enllà del teixit associatiu, però la coresponsabilitat es treballa en un primer ordre amb la part organitzada de la ciutadania. Així, de les 3.446 propostes i recomanacions ciutadanes, 432 van ser realitzades pels actors socials: 156 en el marc de la Jornada Participativa que s'organitzà expressament per a enriquir i complementar el Pla de Ciutat; 71 propostes en el marc del Consell de Ciutat, i 205 rebudes sota el format de Carta Ciutadana de la Fundació Marianao, la qual reuní a un conjunt d'entitats del municipi per a elaborar una proposta conjunta per ser tinguda en compte tant en l'elaboració dels programes polítics com en l'elaboració del Pla de Ciutat.

253 de les 432 propostes han trobat finalment correspondència amb els continguts del Pla de Ciutat, el que suposa tenir en compte gairebé el 60% d'aquestes propostes. Si tenim en compte el conjunt de les propostes ciutadanes (sense comptabilitzar però les propostes provinents de les butlletes i l'enquesta ja que no disposem de la correspondència exacta entre cadascuna de les propostes literals i els continguts del Pla de Ciutat), la correspondència amb el Pla de Ciutat és del 55%.

D'altra banda, podem dir que les propostes emeses en el sí de la Jornada Participativa tenen vinculació amb 9 dels 10 compromisos del Pla de Ciutat i amb 25 dels 33 objectius estratègics; en el cas de les propostes del Consell de Ciutat, parlem de vinculació amb tots 10 compromisos i amb 23 dels 33 objectius estratègics, mentre que en el cas de la Carta Ciutadana de la Fundació Marianao, la vinculació la trobem igualment amb tots 10 compromisos i amb 28 dels 33 objectius estratègics.

Finalment, podem analitzar la correspondència dels objectius operatius del Pla de Ciutat amb les propostes ciutadanes: el 27,9% dels objectius operatius en el cas de la Jornada Participativa, el 26,5% en el cas de la Carta Ciutadana de la Fundació Marianao i el 20,6%  en el cas de la Carta del Consell de Ciutat, tenen correspondència amb les respectives propostes (en el cas de totes les propostes ciutadanes, la correspondència ascendeix fins al 63,7%).

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3. La cogestió de serveis i programes.

Una definició aproximada de cogestió és la d'estratègia per a enfortir la dimensió política de la participació, passant d’una col·laboració en clau estrictament consultiva/informativa o en l’àmbit de la gestió, a una participació que implica dinàmiques col·laboratives i de partenarietat tant en la definició de problemes com en el disseny de polítiques.

Malgrat disposar d'una definició més o menys concisa, a la pràctica resulta més complicat discernir quines són o no les pràctiques de cogestió. Per començar, podem posar alguns exemples en base a la següent tipologia:

1. Quan es tracta de la gestió de serveis i equipaments de titularitat municipal mitjançant la fórmula dels convenis amb entitats i no de l'externalització via contractació:

  • els equipaments esportius municipals, com l'Estadi d'Atletisme, l'Estadi de Futbol o el Circuit Urbà de Ciclisme.
  • l'equipament mediambiental de Can Palós.

2. Quan es tracta de la gestió de serveis de titularitat municipal mitjançant la fórmula dels convenis amb entitats i no de l'externalització via contractació:

  • el Centre Obert Lola Anglada i el Centre Obert Don Bosco;

3. Quan es tracta del disseny i execució de programacions concretes:

  • la realització de les Festes de Barri en alguns dels districtes del municipi (ex. Ciutat Cooperativa- Molí Nou);
  • la programació en alguns equipaments (ex. Casal de Barri de Cal Ninyo)
     

Fitxes metodològiques (INDICADORS):

Despesa en convenis i subvencions, 2010-12: Pressupost municipal (despesa executada) i documentació dels expedients de signatura de convenis i subvencions, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

 
Nº de convenis amb altres aportacions publiques en espècie: Convenis municipals de totes les àrees administratives.
 
Nota metodològica: hem identificat en els documents dels convenis aquelles aportacions complementàries que ofereix l’Ajuntament en forma de recursos no econòmics.
 
Nº de contrapartides a les entitats contemplades als convenis: Convenis municipals de totes les àrees administratives.
 
Nota metodològica: per contrapartides entenem aquelles clàusules dels convenis en les quals les entitats es comprometen a fer d’altres coses més enllà de la correcta execució dels projectes i activitats per les quals reben aportacions econòmiques.
 

Nº d’experiències i processos de cogestió de serveis, programes i activitats: Departament de Participació Ciutadana i Proximitat, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat


 

 

 


 

 

 

 


Enllaç permanent:


 

Afegir comentari

Fitxa d'usuariIniciar sessió | Registrar-se