Inici | Contacte | Ajuda | A A A | RSS RSS 2.0

3.4.1 Sobre què planifiquem i sobre què no? Quin és el mapa de plans en el qual ens movem?

3.4.1 Sobre què planifiquem i sobre què no? Quin és el mapa de plans en el qual ens movem? Govern obert | Planificació i optimització dels recursos - 15/01/2013

A nivell local, s’ha reduït el pes dels plans sectorials com a instruments de guia i ordenació de l’actuació pública.

 

 

 

 

 

 

Conviuen tres tendències, sobretot pel que fa a polítiques socials, sense que en alguns casos quedi clar per què uns àmbits sí són objecte de planificació i d’altres no (al marge de l’oportunitat que suposa la concessió de subvencions): plans que no tenen data de finalització ni de revisió (cultura, inclusió social, nous usos del temps), plans que es troben en procés de redisseny o pendents d’aprovació (igualtat de gènere, salut, joventut, esports, cooperació i solidaritat) i àmbits sense continuïtat en termes de planificació.

 
No hi ha planificació sobre noves polítiques o temàtiques.
Les mesures més reactives front la crisi no passen per instruments de planificació: el context i les condicions per a actuar són canviants i no previsibles.

 

Visió per àrees

Territori i seguretat ciutadana
La planificació estatal és a llarg termini, de caràcter estratègic: infraestructures, transport, habitatge i energia. La planificació autonòmica prové en bona mesura de l’anterior legislatura i finalitza enguany, aparentment sense continuïtat. A nivell local no hi ha nova planificació més enllà de la que ja operava fins ara: seguretat ciutadana (vigent), mobilitat (en procés d’avaluació i nou disseny) i la d’habitatge (pendent d’elaboració del nou Pla).
 
Polítiques de benestar
A nivell local, bona part de la planificació en forma de programes transversals es va donar per acabada. Hi ha dues tendències: plans que es troben en procés de reelaboració o pendents d’aprovació (salut, igualtat de gènere, joventut o esports) i que prèviament han estat objecte d’algun tipus d’avaluació, i plans que tenen continuïtat sense data de finalització ni havent estat objecte de cap avaluació (cultura, biblioteques, nous usos del temps, PLICS, etc.).
No hi ha aparentment un criteri clar sobre per què es planifica en uns àmbits i sí en d’altres, al marge de l’oportunitat que suposa la concessió de subvencions.
La planificació autonòmica per als propers anys toca algunes qüestions clau (com les polítiques de gènere o de salut), mentre que d’altres resten per definir, com les polítiques de cohesió social i integració.
Important en aquest sentit la incidència entorn a la Llei de Serveis Socials i la Llei d'infància, que orienten i planifiquen les polítiques locals.
A nivell estatal, el gran paquet de mesures a les famílies i a la conciliació es troben en procés de gestació.
 
Ocupació i empresa
A nivell autonòmic i estatal, les polítiques de suport a l’empresa i les polítiques actives d’ocupació tenen el seu reflex en planificacions acotades i a curt termini (mitjana de 2 anys).
 
Medi ambient i entorn natural
La planificació estatal té un caràcter estratègic que es tradueix bé en una continuïtat de la planificació que prové de l’anterior equip de govern, bé per la planificació a mitjà i llarg termini.
La planificació autonòmica anterior no té continuïtat, i l’impuls de noves mesures passen entre d’altres coses pel suport i la innovació dels sectors econòmics vinculats al medi ambient i a l’agricultura, i al foment de l’eficiència i l’ús d’energies renovables.   
 
 
Llegenda Mapa de Plans  (veure documents relacionats)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Fitxes metodològiques (INDICADORS):
Plans executats, vigents o pendents d’execució prenent com a referència el 2012:Mapa de Plans, web municipal i Tècnics de Control de Gestió de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

 

 

 


Enllaç permanent:


 

Afegir comentari

Fitxa d'usuariIniciar sessió | Registrar-se